Quan fem de “representant” ens sol connectar amb aspectes interns nostres, i per tant també estem sanant aspectes nostres relacionats, és a dir que també estem d’alguna manera “constel·lant” encara que no d’una forma tan activa i definida. Moltes vegades els papers ens connecten en coses que fem, o també molt interessant amb el de la persona que tenim un conflicte, la qual cosa ens permet conèixer en “viu” com ho viu.

Com es treballa

La manera habitual de treballar les Constel·lacions en Grup és que la persona a constel·lar selecciona el representant perquè faci d’ell-ella en la “representació” que es va a fer. Després, segons el tema a treballar, el facilitador li demanarà que esculli altres persones perquè realitzin alguns altres “personatges” que creu poden ser necessaris ja d’entrada. Posteriorment, el facilitador pot anar incorporant altres personatges necessaris perquè el “psicodrama” es vagi desenvolupant en el sentit d’anar resolent els problemes que es van fent evidents. Típicament, al principi no s’entén gaire el que passa, però després al anar apareixent la resta de personatges “l’obra” va prenent sentit i els personatges en conflicte van prenent consciència d’això i van resolent i guarint les coses pendents. Podríem dir que passa com en una obra de teatre, primer van apareixent coses que van creant el seu misteri i tensió, fins que cap al final va arribant el desenllaç i llavors entenem tota l’obra.

Segons el plantejament inicial original de Bert Hellinguer, els personatges són estrictament la línia familiar d’avantpassats nostres i per això es diuen Constel·lacions Familiars. Però sense treure en absolut valor a l’enorme aportació de Hellinguer, la potentíssima tècnica de les Constel·lacions (sense l’afegitó familiars) permet obrir-se a altres aspectes més enllà de l’estrictament familiar. És molt habitual que apareguin personatges rellevants fora de la família, com assidus a casa sense ser familiars, companys de treball o caps, companys de col·legi amb els que vam tenir conflictes, situacions traumàtiques com accidents o morts properes, fins i tot conflictes en el nostre embaràs o part . També poden aparèixer com a personatges emocions, pors, punts físics o emocionals que fan mal, etc.. Les possibilitats són amplíssimes només limitades pel que està disposat a resoldre la persona que conste-la.

L’habitual és que la persona que vol constel·lar, plantegi molt concisament el que vol treballar, i a partir d’això, es va desenvolupant el treball. A poc a poc el “sistema” va cobrant “vida pròpia” i van sortint a la vista els conflictes evidents, però sobretot i més important, els conflictes ocults o latents que són els que realment ens creen problemes. En molts casos apareixen personatges clau en el problema que la persona que conste-la no els relacionava amb el problema o ni sàvia que existien, però després preguntant a familiars se sol confirmar l’existència d’aquest personatge i a més amb les característiques mostrades.

Podríem dir que la tècnica de la Constel·lació és un marc de referència i unes tècniques bàsiques, que permeten iniciar un procés que se sap com comença, però gairebé mai se sap que passarà fins que es va desenvolupant el procés en si i es va mostrant. En funció d’això, el facilitador amb la seva experiència, coneixements i intuïció, va gestionant els personatges i les situacions, per “facilitar” un procés i un desenllaç harmoniós i gairebé sempre el més feliç possible, o com a mínim el menys traumàtic possible si no hi ha més remei. A més tot el procés es realitza sempre amb un respecte absolut al lliure albir del constel·lant i també dels personatges que hi apareixen. Mai es realitza cap acció en contra de la voluntat conscient dels personatges en acció.

Cal dir, que la persona que conste-la, normalment no té una sensació important de patiment, ja que podríem dir que veu el procés com “espectador d’una pel·lícula aliena a ell”. Això li permet prou distància emocional perquè pugui entendre el procés, que va ocórrer i que passa ara, relacionar això que apareix amb les seves circumstàncies actuals, etc. amb suficient serenitat per assimilar-ho, processar-lo i resoldre-ho internament. Normalment, la sensació predominant sol ser d’“entendre” i d’alliberament. La persona que conste-la sol sortir remoguda (cosa inevitable), però amb un gran enteniment del que ocorria, i la sensació de treure de sobre un pes immens relacionat amb el que s’ha treballat. I en poques hores-dies, se solen produir transformacions espectaculars relacionades amb el que s’ha treballat i moltes vegades també com a efectes col·laterals curen moltes altres coses que tenien relació amb el treballat i que ni se’ns ocorreria que estaven relacionats.

En casos concrets, durant la constel·lació, es poden aplicar també tècniques de PNL (Programació Neurolingüística), AT (Anàlisi Transaccional), respiració, relaxació, o altres, per ajudar a resoldre o destravar alguns problemes enquistats que no s’acaben de resoldre amb el procés normal. I també en alguns casos o moments concrets el constel·lant, pot incorporar-se en la representació, com ell mateix, sortint el representant de l’obra durant aquesta fase.

És important també esmentar que es dona molta importància al moment d’acabar la constel·lació, de manera que s’asseguri que cap representant es “porti” part de la història amb ell.

Què es pot treballar

• Pors, angoixes, inseguretats, etc.

• Relacions conflictives (parella, pares, fills, companys treball, etc). També millorar aquestes relacions encara que funcionin ja bastant bé.

• Bloquejos o problemes emocionals de qualsevol mena.

• Presa de decisions davant dubtes.

• Dolors físics o emocionals.

• Algunes malalties d’origen psicosomàtic.

• També es poden treballar altres coses.

El normal és plantejar-li el tema al facilitador, i aquest proposa si és millor treballar en format individual o grupal.

Organització

Els tallers de Constel·lacions grupals que realitzo, s’efectuen normalment en cap de setmana, durant el dissabte o el diumenge, depenent del centre tot el dissabte o tot el diumenge. Si hi ha prou gent es pot habilitar un grup el dia abans o després.

Sol donar temps al fet que constel·len habitualment al voltant de 6 persones, depenent de la durada de les diferents constel·lacions. Encara que pot haver-hi modificacions, per urgències o per sol·licitud de fer-la més tard o de no fer-la per part d’alguna persona, es procura mantenir l’ordre estricte d’inscripció com constel·lador actiu per realitzar-les. Si per falta de temps algú apuntat com constel·lador actiu no hi ha temps, tindrà prioritat en el següent taller en qualsevol dels centres.

Les persones que participen com a representants també s’han d’apuntar prèviament.

Tant les persones que estan en llista per constel·lar com les que estan només com “representants” fan “personatges” per la constel·lació d’una altra persona que treballa en aquest moment, quan la persona que constel·la o el facilitador ho sol·licita. Sense necessitat de cap justificació poden dir que prefereixen no “treballar” en aquest moment.

Quan és la primera vegada que s’assisteix a un taller de constel·lacions, és recomanable estar només com a espectador. Un cop s’ha experimentat la dinàmica d’una constel·lació i s’entén com funcionen aquestes, ja és molt més fàcil participar i es podrà entrar molt millor en elles amb la funció que sigui.

En funció de la temàtica i la dificultat del tema treballat la constel·lació pot durar de mitja hora a 3 hores. Encara que l’habitual és entre 1 i 2 hores. No es posa límit d’horari a les constel·lacions per no tallar mai un procés a mig fer, encara que com de vegades sorgeixen processos paral·lels importants, aquests es poden deixar en “stand by” i en una altra constel·lació posterior es poden reprendre.

Al principi del taller es dediquen uns minuts a una mica de formació tècnica sobre Constel·lacions Familiars per ajudar a entendre millor el seu funcionament. En cada sessió és una formació diferent perquè sigui sempre útil a tots els assistents fins i tot per als que assisteixen sovint.

Els horaris de matí són de 9 a 13:30 i de tarda de 15:00 a 19:30, però és important disposar de temps després de l’hora de finalització per si s’allarga la constel·lació. Normalment, cap a mig matí i a mitja tarda, entre constel·lació i constel·lació, es fa una petita pausa, perquè les persones puguin prendre alguna cosa de picar que s’hagin portat.

Autor: Josep Vergés Data: 25/9/2015

També permet assumir treballar tan aviat com sigui possible al no dependre d’horaris estables amb altres persones.

Com es treballa

La manera habitual de treballar les Constel·lacions Individuals és que la persona proposa al facilitador el tema a treballar, i aquest demanarà a la persona que constel·la que escrigui els noms d’alguns personatges en papers de diferents colors. Aleshores el facilitador, basant-se en la seva experiència, coneixements i intuïció va guiant la persona que constel·la perquè adopti els papers dels diferents personatges nomenats. Mentre es va desenvolupant la constel·lació, el facilitador pot anar introduint altres personatges o substituir-ne un per un coixí. Típicament, al principi no s’entén gaire el que passa, però després en anar apareixent la resta de personatges l’obra va prenent sentit i els personatges en conflicte en van prenent consciència i van resolent i curant les coses pendents. Podríem dir que passa com en una obra de teatre, primer van apareixent coses que van creant el seu misteri i tensió, fins que cap al final va arribant el desenllaç i aleshores entenem tota l’obra.

Segons el plantejament inicial original de Bert Hellinguer, els personatges són estrictament la línia familiar d’avantpassats nostres i per això s’anomenen Constel·lacions Familiars. Però sense treure gens de valor a l’enorme aportació de Hellinguer, la potentíssima tècnica de les Constel·lacions (sense l’afegitó familiars) permet obrir-se a altres aspectes més enllà de l’estrictament familiar. És molt habitual que apareguin personatges rellevants fora de la família, com assidus a casa sense ser familiars, companys de feina o caps, companys de col·legi amb què vam tenir conflictes, situacions traumàtiques com accidents o morts properes, fins i tot conflictes en el nostre embaràs o part. També poden aparèixer com a personatges emocions, pors, punts físics o emocionals que fan mal, etc. les possibilitats són amplíssimes només limitades per al que estigui disposat a resoldre la persona que constel·la.

L’habitual és que la persona que vol constel·lar, plantegi molt concisament el que vol treballar, i a partir d’això, es va desenvolupant la feina. A poc a poc, el “sistema” va cobrant “vida pròpia” i van sortint a la vista els conflictes evidents, però sobretot i més important, els conflictes ocults o latents que són els que realment ens creen problemes. En molts casos apareixen personatges clau en el problema que la persona que constel·la no els relacionava amb el problema o ni sàvia que existien, però després de preguntar a familiars se sol confirmar l’existència d’aquest personatge i a més a més amb les característiques mostrades.

Podríem dir que la tècnica de la Constel·lació és un marc de referència i unes tècniques bàsiques, que permeten iniciar un procés que se sap com comença, però gairebé mai se sap que passarà fins que es va desenvolupant el procés en si i se’n va mostrant. En funció d’això, el facilitador amb la seva experiència, coneixements i intuïció, va gestionant els personatges i les situacions, per “facilitar” un procés i un desenllaç harmoniós i gairebé sempre el més feliç possible, o com a mínim el menys traumàtic possible si no hi ha més remei. A més, tot el procés es realitza sempre amb un respecte absolut al lliure albir del constel·lant i també dels personatges que apareixen. Mai no es realitza cap acció en contra de la voluntat conscient dels personatges en acció.

En realitzar la persona que constel·la tots els papers necessaris, pren consciència dels perquès i sentiments dels altres personatges (això no vol dir estar d’acord), ajudant-ho així a poder entendre l’altre també. De tota manera encara que, per una banda, hi ha una forta implicació emocional, al mateix temps hi ha prou distància emocional perquè pugui entendre el procés, que va passar i que passa ara, relacionar això que apareix amb les seves circumstàncies actuals, etc. amb prou serenitat per assimilar-lo, processar-lo i resoldre’l internament. Normalment, la sensació predominant sol ser d’“entendre” i d’alliberament. La persona que constel·la sol sortir remoguda (cosa inevitable), però amb una gran entesa del que passava, i la sensació de treure’s de sobre un pes immens relacionat amb el treballat. I en poques hores-dies, se solen produir transformacions espectaculars relacionades amb el treballat i moltes vegades també com a efectes col·laterals sanen moltes altres coses que tenien relació amb el treballat i que ni se’ns acudiria que estaven relacionats.

En casos concrets, durant la constel·lació, es poden aplicar també tècniques de PNL (Programació NeuroLinguística), AT (Anàlisi Transaccional), respiració, relaxació, o altres, per ajudar a resoldre o destravar alguns problemes enquistats que no s’acaben de resoldre amb el procés normal de la constel·lació.

Què es pot treballar

• Pors

• Relacions conflictives (parella, pares, fills, companys feina, etc) . També millorar aquestes relacions encara que funcionin ja prou bé.

• Bloquejos o problemes emocionals de qualsevol mena.

• Presa de decisions davant de dubtes.

• Dolors físics o emocionals.

• Algunes malalties d’origen psicosomàtic.

• També s’hi poden treballar altres coses.

El més normal és plantejar el tema al facilitador, i aquest proposa si és millor treballar en format individual o grupal.

Organització

Els tallers de Constel·lació Individual, es fan normalment en horari a convenir entre el facilitador i la persona a Constel·lar.

Els horaris de començar de matí són normalment entre 9 a 13.30 i de tarda entre 15.00 a 19.30, dies de cada dia, o festius fora de dies en què hi ha grup.
En funció de la temàtica i la dificultat del tema treballat, la constel·lació pot durar de mitja hora a 3 hores. Encara que el que és habitual és entre 1 i 2 hores. No es posa límit d’horari a les constel·lacions per no tallar mai un procés a mitges, encara que com de vegades sorgeixen processos paral·lels importants, aquests es poden deixar a “stand by” i en una altra constel·lació posterior es poden reprendre.

És important disposar d’unes 3 hores de temps després de l’hora de començament, per si s’allarga la constel·lació.

En dependre només de l’agenda pròpia i del facilitador, és més fàcil trobar un moment disponible comú, podent, per tant, treballar el tema amb més antelació.

Autor: Josep Vergés Data: 19/9/2015

• Sempre que hi hagi un problema de descansar malament repetitiu, dolors o malalties repetitives en una àrea del cos, dificultats de concentració, insomni, els nens (o fins i tot adults) tendeixen a desplaçar-se del lloc normal del llit i fins i tot cauen del llit (si poden, és clar). Això és encara més evident quan aquests problemes van aparèixer en anar a viure en aquesta casa o aquesta habitació, o desapareixen quan van a dormir a un altre lloc.
• Quan anem a comprar, llogar o reformar una casa, així tenim més elements per decidir fer aquest pas o no, i també podem planificar la distribució dels espais d’una manera més sana.
• Quan tenim un terreny per edificar, així podem planificar la ubicació i espais per aprofitar-los millor en ser aquests realitzats tenint en compte aquests factors. Així evitem després trobar-nos amb espais no utilitzables, o de mal aprofitament. A vegades és tan senzill com posar la casa una mica més cap aquí o cap allà, o variar lleugerament l’orientació, sense cap cost addicional en la construcció.
• Les plantes es moren, o creixen torçades, en un punt concret (que no sigui atribuïble al vent o una altra raó lògica). Això pot ser útil també en jardins, horts o terrenys agrícoles.

En tots aquests casos després de l’estudi disposarem d’una informació molt valuosa que en pot ajudar a trobar solucions a aquests actuals o possibles futurs problemes.

Autor: Josep Vergés Data: 19/8/2013

En principi la presència d’una línia en si no sol significar cap problema, però sí que ho poden ser els seus punts d’encreuament i especialment si aquests coincideixen amb alguna alteració de l’escorça terrestre com una falla, un corrent d’aigua o una massa de metall important. En alguns casos pot ser altament patològica. Més a baix desenvolupo més el tema de com ens afecta.

Tot i que les línies acostumen a seguir la línia nord-sud i est-oest, no són perfectament rectes, ja que són alterades per la constitució del terra de la zona, produint-se lleugers desplaçaments en funció de la geologia de la zona. També tendeixen a desplaçar-se lleugerament buscant el camí fàcil d’un mur acostant-se a aquest si són molt a prop. També hi ha casos que s’han desplaçat a conseqüència de la instal·lació d’algun conducte o cable metàl·lic enterrat en les proximitats.

A més a més, no totes les línies són igual d’amples ni afecten de la mateixa manera. Igual que cada vàries onades del mar en ve una de més gran, cada vàries línies n’hi ha una que és més ampla i/o nociva, i cada vàries d’aquestes més potents n’hi ha una que ho és encara més. Són les que s’anomenen “Mare” o de 1r, 2n, 3r ordre segons com les anomenem. Jo prefereixo anomenar-les simplement “Mares” quan són les no-normals, ja que és difícil determinar de quin ordre és si no es disposa d’un pla Hartmann d’una zona molt àmplia, cosa molt rara de tenir.

També es veuen afectades pel cicle dia-nit (especialment en el crepuscle), la Lluna i, sobretot, per l’activitat solar (tempestes solars i coses així). Aquestes variacions es manifesten en la variació de la seva amplada i la seva capacitat de reduir el nivell vibratori de la seva zona d’influència.

Com es detecten les línies?

És una taula que va de 0 a 10000 Å (àngstrom) i correspon al rang de longitud de l’ona habitual de la vibració de l’ésser humà. Bovis va determinar que el punt d’inflexió entre la malaltia i la salut se situava al voltant dels 6500 Å. És a dir, per sota d’aquesta vibració, el lloc, aliment o el que sigui és patogen per l’ésser humà, però per sobre d’aquest valor està bé o fins i tot pot ajudar a curar-nos.

Hi ha llocs molt peculiars on la vibració és més elevada que aquests 10000 Å, i poden ser interessants puntualment per a meditar o curar-se, però no per a viure habitualment, ja que una vibració tan per sobre del que és habitual pot ser també perjudicial si no es pot processar correctament.

Hi ha àrees amb un valor de vibració en zones neutres més alt o més baix, però sempre per sobre d’una línia Hartmann baixa aquest valor, encara que sigui només una mica respecte al punt neutre. En els encreuaments de línia Hartmann aquesta baixada és major, i si a més a més coincideix amb alguna alteració de la continuïtat del terreny físic (falla, veta d’aigua, etc), la baixada serà encara més gran, podent arribar a ser molt perjudicial.

Aquí és on és important analitzar com està afectat un punt concret rellevant. Pot ser que simplement sigui preferible evitar-lo perquè és de sentit comú que sempre serà millor un lloc millor (valgui la redundància), o evitar-lo imperativament perquè és un punt realment molt problemàtic capaç de produir malalties. I de fet només és important els llocs on passem llargues estones com ara el llit, el sofà, l’escriptori, etc. Si el problema es troba a la meitat d’un passadís, no passa res.

En els punts patògens pot donar-se el cas de què els arbres es posin malalts i morin, o es desplacin totalment cap a un costat d’una manera peculiar i aparentment incomprensible. Els gossos no s’hi posen mai, els nens de manera instintiva tendeixen a evitar-los si poden, en canvi, als gats els encanta. I les persones es posen malaltes, tenen insomni, estrès, dificultats per concentrar-se, o generen malalties, etc.

De vegades n’hi haurà prou amb desplaçar el llit, el sofà o l’arbre per a evitar el problema. De vegades no hi ha solució i s’ha de canviar d’habitació com a única alternativa viable.

A més a més, aquest efecte patogen es propaga en els diferents pisos d’un bloc de pisos, i com que la ubicació del llit sol ser predeterminada per la posició de la instal·lació elèctrica, pot ser que tots els veïns que dormen en la mateixa vertical tinguin problemes semblants.

La meva experiència és que, a moltes cases de camp d’abans de mitjans del segle XIX, es veu clarament que es van tenir en compte aquests elements a l’hora de dissenyar la casa. No s’ha d’oblidar que actualment s’ha reconfigurat l’ús de molts espais. Ells donaven prioritat als espais on feien vida aleshores, com ara la cuina, els dormitoris, etc. S’ha de tenir present que és habitual que ara s’utilitzin espais que abans eren trasters, pallers, quadres, etc, que lògicament eren tractats amb menys importància respecte a aquest tema.

En canvi, des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat, és un desastre total aquest tema en les construccions corresponents a aquest període. Es veu clarament que ningú ho tenia en compte. Només recentment, amb la construcció ecològica, es va recuperant la preocupació per aquests importants factors, ja que poden contribuir de manera evident a la salut o a la malaltia.

Les patologies no acostumen a ser específiques

Les patologies que puguin crear aquest tipus de problemes no són específiques. El que produeixen habitualment és una forta baixada de defenses en general, així com dolors, malestar, debilitat, contractures freqüents, malalties repetitives, en una àrea del cos que sol coincidir exactament amb el punt més patològic. El més habitual si el mal no ha arribat a ser irreversible per l’avançament d’aquest, o pels efectes secundaris del seu tractament mèdic convencional, és que simplement evitant aquests punts es produeix una ràpida millora de tota aquesta problemàtica. Passats uns dies d’aquest canvi a un lloc sa, pot aparèixer un puntual empitjorament dels símptomes, seguit d’una clara millora posterior. Seria com una pujada de la febre abans de curar-se de la grip.

La medicina “oficial” occidental no reconeix la validesa del que estem parlant aquí, ja que hi ha molts interessos econòmics darrere dels medicaments que aquestes persones consumiran. Però en països com Cuba, existeixen amplis estudis epidemiològics realitzats des dels centres oficials de salut pública i universitats, que demostren aquesta relació. A partir d’aquests estudis s’estan realitzant modificacions en la infraestructura d’habitatges, per evitar aquestes patologies. Però, evidentment, la medicina oficial no divulgarà a Espanya aquests estudis, ja que no interessa.

Tampoc la ciència “oficial” sap molt bé què és i com funciona el magnetisme i la gravetat, però a partir de l’observació s’han pogut determinar fórmules funcionals, que permeten l’ús actual de l’electricitat, o que els avions volin.

Amb la geobiologia passa el mateix, hi ha coses que no se sap molt bé per què passen, però passen i creen efectes evidents tant de millora com de malaltia.

Autor: Josep Vergés Data: 18/8/2013

Li vaig plantejar la possibilitat que el problema pogués venir pel que pogués haver-hi en la ubicació del llit. Com els pares estaven molt desesperats, encara que no creien en el tema, van accedir al fet que fes un estudi.

En fer l’estudi de l’habitació vaig constatar que la part superior del llit, estava totalment afectada per una via d’aigua i a més coincidint amb un encreuament Hartmann, que normalment és una situació molt problemàtica. Una situació així a més pot tenir diferents nivells de capacitat de crear problemes, i aquesta era a més veritablement molt perjudicial, en ser una zona molt activa en l’àmbit energètic.

Es pot veure a la primera imatge, on es veu la cruïlla Hartmann, coincidint amb l’aigua al llit a la zona superior del cos.

Autor: Josep Vergés Data: 29/7/2013

També hi ha persones que neguen la seva realitat, argumentant que no sol crear efectes molt evidents causa-efecte en parts molt específiques de les persones (o animals i plantes), però això no vol dir que no afecti realment i, de vegades, com he pogut verificar, molt greument. A més, hi ha molts estudis científics que l’avalen, especialment de Cuba i alguns països de l’est. De vegades els resultats després d’un estudi geobiològic són absolutament evidents i espectaculars.

Aleshores, aquests instruments permeten passar la informació que el cos està percebent, perquè és afectat per això, directament a micromoviments de la mà, que mouen el pèndol. Per fer aquest micromoviment corporal cal moltíssima menys energia que per generar un pensament que, especialment si tenim en compte el soroll de fons que hi sol haver a la nostra ment, segurament no en captaríem.

El més interessant és que la majoria de mesuraments realitzats amb aquests instruments “de mà”, poden ser verificats amb instrumentació electrònica. Són, això sí, instruments molt cars i molestos de manejar, i per això només se solen fer servir en el període de pràctiques, per contrastar la sensibilitat i capacitat de “traducció” de la persona que realitza l’estudi, per assegurar-nos que està rebent i transmetent correctament.

Quin interès pot fer un estudi geobiològic d’una casa?

De vegades, encara que un punt no sigui un problema, pot ser millor fer petits canvis d’ubicació per situar aquests elements concrets on passem temps en punts millors. Qui no vol viure millor i amb més salut?

Però altres vegades es detecten situacions en què és imperatiu fer un desplaçament o canvi important perquè poden haver-hi, o ja n’hi ha, conseqüències greus per a la salut. Quan les persones deixen de situar-se en aquests punts problemàtics, solen fer ràpides millores de problemes de salut, insomni, estrès, etc. No és una qüestió de creença: això és evident i palès fins i tot amb nens molt petits, animals i plantes, així que és clar que no passa per efecte placebo.

En altres articles desenvoluparé més detalladament els diferents aspectes, per facilitar-ne la comprensió.

Als estudis de geobiologia se sol incloure, també, per ser un tema molt relacionat i amb efectes similars, l’efecte produït pels camps elèctrics d’alta o baixa freqüència.

De vegades, algunes d’aquestes persones també fan estudis de Feng Shui, però no s’han de confondre. Tot i que l’objectiu sigui igualment la millora de la salut “de les cases” respecte als seus habitants, són apropaments molt diferents.

Per a més informació:

info@josepverges.com

Autor: Josep Vergés Data: 5/8/12