Sempre pot ser útil i interessant realitzar un estudi geobiològic i de camps elèctrics de la casa, ja que en pot ser útil per a viure d’una manera més saludable. Però hi ha casos en els quals és molt recomanable realitzar aquest estudi:
Sempre que hi hagi un problema de descansar malament repetitiu, dolors o malalties repetitives en una àrea del cos, dificultats de concentració, insomni, els nens (o fins i tot adults) tendeixen a desplaçar-se del lloc normal del llit i fins i tot cauen del llit (si poden, és clar). Això és encara més evident quan aquests problemes van aparèixer en anar a viure en aquesta casa o aquesta habitació, o desapareixen quan van a dormir a un altre lloc.
Quan anem a comprar, llogar o reformar una casa, així tenim més elements per decidir fer aquest pas o no, i també podem planificar la distribució dels espais d’una manera més sana.
Quan tenim un terreny per edificar, així podem planificar la ubicació i espais per aprofitar-los millor en ser aquests realitzats tenint en compte aquests factors. Així evitem després trobar-nos amb espais no utilitzables, o de mal aprofitament. A vegades és tan senzill com posar la casa una mica més cap aquí o cap allà, o variar lleugerament l’orientació, sense cap cost addicional en la construcció.
Les plantes es moren, o creixen torçades, en un punt concret (que no sigui atribuïble al vent o una altra raó lògica). Això pot ser útil també en jardins, horts o terrenys agrícoles.
En tots aquests casos després de l’estudi disposarem d’una informació molt valuosa que en pot ajudar a trobar solucions a aquests actuals o possibles futurs problemes.
Autor: Josep Vergés Data: 19/8/2013
Línies Hartmann i alteracions Geobiológiques
Les anomenades línies Hartmann són un conjunt de línies que recorren tot el planeta de nord a sud i d’est a oest, de manera semblant als meridians i paral·lels que podem veure en un mapamundi però a una escala molt més petita.
Solen tenir una amplada d’uns 20-22cm de gruix i una distància entre elles que depèn de la latitud. A Espanya solen estar entre 2,4-2,5m en el sentit nord-sud i uns 2 metres en el sentit est-oest.
En principi la presència d’una línia en si no sol significar cap problema, però sí que ho poden ser els seus punts d’encreuament i especialment si aquests coincideixen amb alguna alteració de l’escorça terrestre com una falla, un corrent d’aigua o una massa de metall important. En alguns casos pot ser altament patològica. Més a baix desenvolupo més el tema de com ens afecta.
Tot i que les línies acostumen a seguir la línia nord-sud i est-oest, no són perfectament rectes, ja que són alterades per la constitució del terra de la zona, produint-se lleugers desplaçaments en funció de la geologia de la zona. També tendeixen a desplaçar-se lleugerament buscant el camí fàcil d’un mur acostant-se a aquest si són molt a prop. També hi ha casos que s’han desplaçat a conseqüència de la instal·lació d’algun conducte o cable metàl·lic enterrat en les proximitats.
A més a més, no totes les línies són igual d’amples ni afecten de la mateixa manera. Igual que cada vàries onades del mar en ve una de més gran, cada vàries línies n’hi ha una que és més ampla i/o nociva, i cada vàries d’aquestes més potents n’hi ha una que ho és encara més. Són les que s’anomenen “Mare” o de 1r, 2n, 3r ordre segons com les anomenem. Jo prefereixo anomenar-les simplement “Mares” quan són les no-normals, ja que és difícil determinar de quin ordre és si no es disposa d’un pla Hartmann d’una zona molt àmplia, cosa molt rara de tenir.
També es veuen afectades pel cicle dia-nit (especialment en el crepuscle), la Lluna i, sobretot, per l’activitat solar (tempestes solars i coses així). Aquestes variacions es manifesten en la variació de la seva amplada i la seva capacitat de reduir el nivell vibratori de la seva zona d’influència.
Com es detecten les línies?
La manera més habitual de detectar-les és mitjançant la prospecció per mitjà de radioestèsia amb varetes, lòbuls o pèndols. Diversos prospectors bons coincidiran normalment amb la seva ubicació. Però també es pot verificar la seva existència per mitjà d’un geomagnetòmetre que en el pas per sobre de la línia detectarà una petita variació del magnetisme terrestre, de l’ordre d’algunes nano tesles, quan el valor mitjà d’aquest camp a Espanya és d’uns 42000 nano tesles. També es pot produir una lleu desviació de la brúixola.
Un cop detectades les posicions de les línies típicament amb l’antena lòbul, per mitjà de varetes en forma d’L se sol determinar la presència d’interferències que poden activar la seva capacitat patògena o de si és una zona no tan apta per a la vida. Un cop localitzats aquests punts conflictius, es determina la seva capacitat patògena amb l’ajuda del pèndol i el Biòmetre de Bovis.
La manera més habitual de mesurar l’habitabilitat/patogenicitat d’un espai és usant la taula coneguda com a “Biòmetre de Bovis”.
És una taula que va de 0 a 10000 Å (àngstrom) i correspon al rang de longitud de l’ona habitual de la vibració de l’ésser humà. Bovis va determinar que el punt d’inflexió entre la malaltia i la salut se situava al voltant dels 6500 Å. És a dir, per sota d’aquesta vibració, el lloc, aliment o el que sigui és patogen per l’ésser humà, però per sobre d’aquest valor està bé o fins i tot pot ajudar a curar-nos.
Hi ha llocs molt peculiars on la vibració és més elevada que aquests 10000 Å, i poden ser interessants puntualment per a meditar o curar-se, però no per a viure habitualment, ja que una vibració tan per sobre del que és habitual pot ser també perjudicial si no es pot processar correctament.
Hi ha àrees amb un valor de vibració en zones neutres més alt o més baix, però sempre per sobre d’una línia Hartmann baixa aquest valor, encara que sigui només una mica respecte al punt neutre. En els encreuaments de línia Hartmann aquesta baixada és major, i si a més a més coincideix amb alguna alteració de la continuïtat del terreny físic (falla, veta d’aigua, etc), la baixada serà encara més gran, podent arribar a ser molt perjudicial.
Aquí és on és important analitzar com està afectat un punt concret rellevant. Pot ser que simplement sigui preferible evitar-lo perquè és de sentit comú que sempre serà millor un lloc millor (valgui la redundància), o evitar-lo imperativament perquè és un punt realment molt problemàtic capaç de produir malalties. I de fet només és important els llocs on passem llargues estones com ara el llit, el sofà, l’escriptori, etc. Si el problema es troba a la meitat d’un passadís, no passa res.
En els punts patògens pot donar-se el cas de què els arbres es posin malalts i morin, o es desplacin totalment cap a un costat d’una manera peculiar i aparentment incomprensible. Els gossos no s’hi posen mai, els nens de manera instintiva tendeixen a evitar-los si poden, en canvi, als gats els encanta. I les persones es posen malaltes, tenen insomni, estrès, dificultats per concentrar-se, o generen malalties, etc.
De vegades n’hi haurà prou amb desplaçar el llit, el sofà o l’arbre per a evitar el problema. De vegades no hi ha solució i s’ha de canviar d’habitació com a única alternativa viable.
A més a més, aquest efecte patogen es propaga en els diferents pisos d’un bloc de pisos, i com que la ubicació del llit sol ser predeterminada per la posició de la instal·lació elèctrica, pot ser que tots els veïns que dormen en la mateixa vertical tinguin problemes semblants.
La meva experiència és que, a moltes cases de camp d’abans de mitjans del segle XIX, es veu clarament que es van tenir en compte aquests elements a l’hora de dissenyar la casa. No s’ha d’oblidar que actualment s’ha reconfigurat l’ús de molts espais. Ells donaven prioritat als espais on feien vida aleshores, com ara la cuina, els dormitoris, etc. S’ha de tenir present que és habitual que ara s’utilitzin espais que abans eren trasters, pallers, quadres, etc, que lògicament eren tractats amb menys importància respecte a aquest tema.
En canvi, des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat, és un desastre total aquest tema en les construccions corresponents a aquest període. Es veu clarament que ningú ho tenia en compte. Només recentment, amb la construcció ecològica, es va recuperant la preocupació per aquests importants factors, ja que poden contribuir de manera evident a la salut o a la malaltia.
Les patologies no acostumen a ser específiques
Les patologies que puguin crear aquest tipus de problemes no són específiques. El que produeixen habitualment és una forta baixada de defenses en general, així com dolors, malestar, debilitat, contractures freqüents, malalties repetitives, en una àrea del cos que sol coincidir exactament amb el punt més patològic. El més habitual si el mal no ha arribat a ser irreversible per l’avançament d’aquest, o pels efectes secundaris del seu tractament mèdic convencional, és que simplement evitant aquests punts es produeix una ràpida millora de tota aquesta problemàtica. Passats uns dies d’aquest canvi a un lloc sa, pot aparèixer un puntual empitjorament dels símptomes, seguit d’una clara millora posterior. Seria com una pujada de la febre abans de curar-se de la grip.
La medicina “oficial” occidental no reconeix la validesa del que estem parlant aquí, ja que hi ha molts interessos econòmics darrere dels medicaments que aquestes persones consumiran. Però en països com Cuba, existeixen amplis estudis epidemiològics realitzats des dels centres oficials de salut pública i universitats, que demostren aquesta relació. A partir d’aquests estudis s’estan realitzant modificacions en la infraestructura d’habitatges, per evitar aquestes patologies. Però, evidentment, la medicina oficial no divulgarà a Espanya aquests estudis, ja que no interessa.
Tampoc la ciència “oficial” sap molt bé què és i com funciona el magnetisme i la gravetat, però a partir de l’observació s’han pogut determinar fórmules funcionals, que permeten l’ús actual de l’electricitat, o que els avions volin.
Amb la geobiologia passa el mateix, hi ha coses que no se sap molt bé per què passen, però passen i creen efectes evidents tant de millora com de malaltia.
Autor: Josep Vergés Data: 18/8/2013
Exemple Montse
Un dels casos més clars i evidents de relació entre geobiologia i malaltia el vaig tenir ja fa molts anys, quan encara no exercia professionalment com prospector.
Parlant amb un amic em va comentar que la seva filla Montse de 12 anys estava sempre malalta. Em va cridar l’atenció que no era sempre la mateixa malaltia, però sí la mateixa àrea del cos: mal d’orella, sinusitis, angines, bronquitis, mal de cap, refredat.
Em va cridar l’atenció quan va dir que tendia a anar-se’n sempre a un extrem del llit i fins i tot es queia. Això em va fer sospitar que hi havia un problema important relacionat amb el lloc ocupat pel llit. Els nens solen ser més naturals i intenten de manera espontània allunyar-se de les zones afectades, per això es queia.
Li vaig plantejar la possibilitat que el problema pogués venir pel que pogués haver-hi en la ubicació del llit. Com els pares estaven molt desesperats, encara que no creien en el tema, van accedir al fet que fes un estudi.
En fer l’estudi de l’habitació vaig constatar que la part superior del llit, estava totalment afectada per una via d’aigua i a més coincidint amb un encreuament Hartmann, que normalment és una situació molt problemàtica. Una situació així a més pot tenir diferents nivells de capacitat de crear problemes, i aquesta era a més veritablement molt perjudicial, en ser una zona molt activa en l’àmbit energètic.
Es pot veure a la primera imatge, on es veu la cruïlla Hartmann, coincidint amb l’aigua al llit a la zona superior del cos.
Com la part afectada de l’habitació només era la part ocupada pel llit, per sort, va ser tan senzill com canviar de costat del llit a l’habitació. Com es pot veure en el segon gràfic.
A partir d’aquest moment la nena va començar a dormir a la posició normal del llit, deixo de caure i pas a estar malalta molt de tant en tant, com és normal en els nens.
Els pares no van tenir més remei que reconèixer que el canvi de lloc del llit va ser determinant perquè desapareguessin els constants problemes de la seva filla.
Autor: Josep Vergés Data: 29/7/2013
Introducció a la Geobiologia
La Geobiologia és la ciència que estudia les interaccions entre Gea (La Terra) i els éssers vius. Concretant una mica més, s’entén per Geobiologia la influència que tenen en els éssers humans les energies de diferents característiques que hi ha a la superfície del planeta. Molta gent creu que són superxeries i que no és cert. Si no fos cert, el seu efecte no estaria recollit als codis civils i penals d’alguns països.
També hi ha persones que neguen la seva realitat, argumentant que no sol crear efectes molt evidents causa-efecte en parts molt específiques de les persones (o animals i plantes), però això no vol dir que no afecti realment i, de vegades, com he pogut verificar, molt greument. A més, hi ha molts estudis científics que l’avalen, especialment de Cuba i alguns països de l’est. De vegades els resultats després d’un estudi geobiològic són absolutament evidents i espectaculars.
Per detectar, se solen utilitzar varetes de diferents tipus, pèndols, branques d’olivera, etc. i això també dona a moltes persones la sensació de “poc científic”. Com us penseu que antigament (i encara actualment) es trobaven les vies d’aigua o les mines?
Aquests instruments són simples vectors d’informació, no és el sensor en si. Evidentment que els músculs de la mà mouen la vareta o el pèndol, no és l’energia del lloc. El veritable receptor és pèndol el cos de qui està fent l’estudi. De fet, la majoria d’éssers vius, inclosos els humans, són sensibles a moltíssimes coses de què no en som conscients, però això no vol dir que no hi reaccionem o que no ens afecti.
Aleshores, aquests instruments permeten passar la informació que el cos està percebent, perquè és afectat per això, directament a micromoviments de la mà, que mouen el pèndol. Per fer aquest micromoviment corporal cal moltíssima menys energia que per generar un pensament que, especialment si tenim en compte el soroll de fons que hi sol haver a la nostra ment, segurament no en captaríem.
El més interessant és que la majoria de mesuraments realitzats amb aquests instruments “de mà”, poden ser verificats amb instrumentació electrònica. Són, això sí, instruments molt cars i molestos de manejar, i per això només se solen fer servir en el període de pràctiques, per contrastar la sensibilitat i capacitat de “traducció” de la persona que realitza l’estudi, per assegurar-nos que està rebent i transmetent correctament.
Quin interès pot fer un estudi geobiològic d’una casa?
Normalment, un estudi, encara que pot analitzar amb detall tota la casa, la majoria de vegades se centrarà a analitzar més a fons els espais on passem més hores, com el llit, el sofà, la taula de treball, la cuina, etc. Si, per exemple, hi ha un problema en un passadís, fins i tot encara que sigui un problema important no passa res, perquè la persona no passa temps, però un problema lleu al llit pot tenir conseqüències significatives i crucials per a la salut.
De vegades, encara que un punt no sigui un problema, pot ser millor fer petits canvis d’ubicació per situar aquests elements concrets on passem temps en punts millors. Qui no vol viure millor i amb més salut?
Però altres vegades es detecten situacions en què és imperatiu fer un desplaçament o canvi important perquè poden haver-hi, o ja n’hi ha, conseqüències greus per a la salut. Quan les persones deixen de situar-se en aquests punts problemàtics, solen fer ràpides millores de problemes de salut, insomni, estrès, etc. No és una qüestió de creença: això és evident i palès fins i tot amb nens molt petits, animals i plantes, així que és clar que no passa per efecte placebo.
En altres articles desenvoluparé més detalladament els diferents aspectes, per facilitar-ne la comprensió.
Als estudis de geobiologia se sol incloure, també, per ser un tema molt relacionat i amb efectes similars, l’efecte produït pels camps elèctrics d’alta o baixa freqüència.
De vegades, algunes d’aquestes persones també fan estudis de Feng Shui, però no s’han de confondre. Tot i que l’objectiu sigui igualment la millora de la salut “de les cases” respecte als seus habitants, són apropaments molt diferents.
