Les anomenades línies Hartmann són un conjunt de línies que recorren tot el planeta de nord a sud i d’est a oest, de manera semblant als meridians i paral·lels que podem veure en un mapamundi però a una escala molt més petita.
Solen tenir una amplada d’uns 20-22cm de gruix i una distància entre elles que depèn de la latitud. A Espanya solen estar entre 2,4-2,5m en el sentit nord-sud i uns 2 metres en el sentit est-oest.
En principi la presència d’una línia en si no sol significar cap problema, però sí que ho poden ser els seus punts d’encreuament i especialment si aquests coincideixen amb alguna alteració de l’escorça terrestre com una falla, una corrent d’aigua o una massa de metall important. En alguns casos pot ser altament patològica. Més a baix desenvolupo més el tema de com ens afecta.
Tot i que les línies acostumen a seguir la línia nord-sud i est-oest, no són perfectament rectes, ja que són alterades per la constitució del terra de la zona, produint-se lleugers desplaçaments en funció de la geologia de la zona. També tendeixen a desplaçar-se lleugerament buscant el camí fàcil d’un mur acostant-se a aquest si són molt a prop. També hi ha casos que s’han desplaçat com a conseqüència de la instal·lació d’algun conducte o cable metàl·lic enterrat en les proximitats.
A més a més, no totes les línies són igual d’amples ni afecten de la mateixa manera. Igual que cada vàries onades del mar en ve una de més gran, cada vàries línies n’hi ha una que és més ampla i/o nociva, i cada vàries d’aquestes més potents n’hi ha una que ho és encara més. Són les que s’anomenen “Mare” o de 1r, 2n, 3r ordre segons com les anomenem. Jo prefereixo anomenar-les simplement “Mares” quan són les no-normals, ja que és difícil determinar de quin ordre és si no es disposa d’un pla Hartmann d’una zona molt àmplia, cosa molt rara de tenir.
També es veuen afectades pel cicle dia-nit (especialment en el crepuscle), la Lluna i, sobretot, per l’activitat solar (tempestes solars i coses així). Aquestes variacions es manifesten en la variació de la seva amplada i la seva capacitat de reduir el nivell vibratori de la seva zona d’influència.
La manera més habitual de detectar-les és mitjançant la prospecció per mitjà de radioestèsia amb varetes, lòbuls o pènduls. Varis prospectors bons, coincidiran normalment amb la seva ubicació. Però també es pot verificar la seva existència per mitjà d’un geomagnetòmetre que en el pas per sobre de la línia detectarà una petita variació del magnetisme terrestre, de l’ordre d’alguns nanotesles, quan el valor mitjà d’aquest camp a Espanya és d’uns 42000 nanotesles. També es pot produir una lleu desviació de la brúixola.
Un cop detectades les posicions de les línies típicament amb l’antena lòbul, per mitjà de varetes en forma d’L se sol determinar la presència d’interferències que poden activar la seva capacitat patògena o de si és una zona no tan apta per a la vida. Un cop localitzats aquests punts conflictius, es determina la seva capacitat patògena amb l’ajuda del pèndol i el Biòmetre de Bovis.
La manera més habitual de mesurar l’habitabilitat/patogenitat d’un espai és usant la taula coneguda com “Biòmetre de Bovis”. És una taula que va de 0 a 10000 Å (ångström) i correspon al rang de longitud de l’ona habitual de la vibració de l’ésser humà. Bovis va determinar que el punt d’inflexió entre la malaltia i la salut es situava al voltant dels 6500 Å. És a dir, per sota d’aquesta vibració, el lloc, aliment o el que sigui és patogen per l’ésser humà, però per sobre d’aquest valor està bé o fins i tot pot ajudar a curar-nos.
Hi ha llocs molt peculiars on la vibració és més elevada que aquests 10000 Å, i poden ser interessants puntualment per a meditar o curar-se, però no per a viure habitualment, ja que una vibració tan per sobre del que és habitual pot ser també perjudicial si no es pot processar correctament.
Hi ha àrees amb un valor de vibració en zones neutres més alt o més baix, però sempre per sobre d’una línia Hartmann baixa aquest valor, encara que sigui només una mica respecte al punt neutre. En els encreuaments de línia Hartmann aquesta baixada és major, i si a més a més coincideix amb alguna alteració de la continuïtat del terreny físic (falla, veta d’aigua, etc), la baixada serà encara més gran, podent arribar a ser molt perjudicial.
Aquí és on és important analitzar com està afectat un punt concret rellevant. Pot ser que simplement sigui preferible evitar-lo perquè és de sentit comú que sempre serà millor un lloc millor (valgui la redundància), o evitar-lo imperativament perquè és un punt realment molt problemàtic capaç de produir malalties. I de fet només és important els llocs on passem llargues estones com ara el llit, el sofà, l’escriptori, etc. Si el problema es troba a la meitat d’un passadís, no passa res.
En els punts patògens pot donar-se el cas de que els arbres es posin malalts i morin, o es desplacin totalment cap a un costat d’una manera peculiar i aparentment incomprensible. Els gossos no s’hi posen mai, els nens de manera instintiva tendeixen a evitar-los si poden, en canvi als gats els encanta. I les persones es posen malaltes, tenen insomni, estrès, dificultats per concentrar-se, o generen malalties, etc.
De vegades serà suficient amb desplaçar el llit, el sofà o l’arbre per a evitar el problema. De vegades no hi ha solució i s’ha de canviar d’habitació com a única alternativa viable.
A més a més, aquest efecte patogen es propaga en els diferents pisos d’un bloc de pisos, i com que la ubicació del llit sol ser predeterminada per la posició de la instal·lació elèctrica, pot ser que tots els veïns que dormen en la mateixa vertical tinguin problemes semblants.
La meva experiència és que, a moltes cases de camp d’abans de mitjans del segle XIX, es veu clarament que es van tenir en compte aquests elements a l’hora de dissenyar la casa. No s’ha d’oblidar que actualment s’ha reconfigurat l’ús de molts espais. Ells donaven prioritat als espais on feien vida aleshores, com ara la cuina, els dormitoris, etc. S’ha de tenir present que és habitual que ara s’utilitzin espais que abans eren trasters, pallers, quadres, etc, que lògicament eren tractats amb menys importància respecte a aquest tema.
En canvi, des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat, és un desastre total aquest tema en les construccions corresponents a aquest període. Es veu clarament que ningú ho tenia en compte. Només recentment, amb la construcció ecològica, es va recuperant la preocupació per aquests importants factors, ja que poden contribuir de manera evident a la salut o a al malaltia.
Les patologies que puguin crear aquest tipus de problemes no són específiques. El que produeixen habitualment és una forta baixada de defenses en general, així com dolors, malestar, debilitat, contractures freqüents, malalties repetitives, en una àrea del cos que sol coincidir exactament amb el punt més patològic. El més habitual si el mal no ha arribat a ser irreversible per l’avançament d’aquest, o pels efectes secundaris del seu tractament mèdic convencional, és que simplement evitant aquests punts es produeix una ràpida millora de tota aquesta problemàtica. Passats uns dies d’aquest canvi a un lloc sa, pot aparèixer un puntual empitjorament dels símptomes, seguit d’una clara millora posterior. Seria com una pujada de la febre abans de curar-se de la grip.
La medicina “oficial” occidental no reconeix la validesa del que estem parlant aquí, ja que hi ha molts interessos econòmics darrere dels medicaments que aquestes persones consumiran. Però en països com Cuba, existeixen amplis estudis epidemiològics realitzats des dels centres oficials de salut pública i universitats, que demostren aquesta relació. A partir d’aquests estudis s’estan realitzant modificacions en la infraestructura d’habitatges, per evitar aquestes patologies. Però, evidentment, la medicina oficial no divulgarà a Espanya aquests estudis, ja que no interessa.
Tampoc la ciència “oficial” sap molt bé què és i com funciona el magnetisme i la gravetat, però a partir de l’observació s’han pogut determinar fórmules funcionals, que permeten l’ús actual de l’electricitat, o que els avions volin.
Amb la geobiologia passa el mateix, hi ha coses que no se sap molt bé per què passen, però passen i creen efectes evidents tant de millora com de malaltia.
Autor: Josep Vergés Data: 18/8/2013
Porque Creative Commos, clica para leer
Lineas Hartmann i alteracións Geobiológiques by Josep Vergés is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.