Blog

També permet assumir treballar tan aviat com sigui possible al no dependre d’horaris estables amb altres persones.

Com es treballa

La manera habitual de treballar les Constel·lacions Individuals és que la persona proposa al facilitador el tema a treballar, i aquest demanarà a la persona que constel·la que escrigui els noms d’alguns personatges en papers de diferents colors. Aleshores el facilitador, basant-se en la seva experiència, coneixements i intuïció va guiant la persona que constel·la perquè adopti els papers dels diferents personatges nomenats. Mentre es va desenvolupant la constel·lació, el facilitador pot anar introduint altres personatges o substituir-ne un per un coixí. Típicament, al principi no s’entén gaire el que passa, però després en anar apareixent la resta de personatges l’obra va prenent sentit i els personatges en conflicte en van prenent consciència i van resolent i curant les coses pendents. Podríem dir que passa com en una obra de teatre, primer van apareixent coses que van creant el seu misteri i tensió, fins que cap al final va arribant el desenllaç i aleshores entenem tota l’obra.

Segons el plantejament inicial original de Bert Hellinguer, els personatges són estrictament la línia familiar d’avantpassats nostres i per això s’anomenen Constel·lacions Familiars. Però sense treure gens de valor a l’enorme aportació de Hellinguer, la potentíssima tècnica de les Constel·lacions (sense l’afegitó familiars) permet obrir-se a altres aspectes més enllà de l’estrictament familiar. És molt habitual que apareguin personatges rellevants fora de la família, com assidus a casa sense ser familiars, companys de feina o caps, companys de col·legi amb què vam tenir conflictes, situacions traumàtiques com accidents o morts properes, fins i tot conflictes en el nostre embaràs o part. També poden aparèixer com a personatges emocions, pors, punts físics o emocionals que fan mal, etc. les possibilitats són amplíssimes només limitades per al que estigui disposat a resoldre la persona que constel·la.

L’habitual és que la persona que vol constel·lar, plantegi molt concisament el que vol treballar, i a partir d’això, es va desenvolupant la feina. A poc a poc, el “sistema” va cobrant “vida pròpia” i van sortint a la vista els conflictes evidents, però sobretot i més important, els conflictes ocults o latents que són els que realment ens creen problemes. En molts casos apareixen personatges clau en el problema que la persona que constel·la no els relacionava amb el problema o ni sàvia que existien, però després de preguntar a familiars se sol confirmar l’existència d’aquest personatge i a més a més amb les característiques mostrades.

Podríem dir que la tècnica de la Constel·lació és un marc de referència i unes tècniques bàsiques, que permeten iniciar un procés que se sap com comença, però gairebé mai se sap que passarà fins que es va desenvolupant el procés en si i se’n va mostrant. En funció d’això, el facilitador amb la seva experiència, coneixements i intuïció, va gestionant els personatges i les situacions, per “facilitar” un procés i un desenllaç harmoniós i gairebé sempre el més feliç possible, o com a mínim el menys traumàtic possible si no hi ha més remei. A més, tot el procés es realitza sempre amb un respecte absolut al lliure albir del constel·lant i també dels personatges que apareixen. Mai no es realitza cap acció en contra de la voluntat conscient dels personatges en acció.

En realitzar la persona que constel·la tots els papers necessaris, pren consciència dels perquès i sentiments dels altres personatges (això no vol dir estar d’acord), ajudant-ho així a poder entendre l’altre també. De tota manera encara que, per una banda, hi ha una forta implicació emocional, al mateix temps hi ha prou distància emocional perquè pugui entendre el procés, que va passar i que passa ara, relacionar això que apareix amb les seves circumstàncies actuals, etc. amb prou serenitat per assimilar-lo, processar-lo i resoldre’l internament. Normalment, la sensació predominant sol ser d’“entendre” i d’alliberament. La persona que constel·la sol sortir remoguda (cosa inevitable), però amb una gran entesa del que passava, i la sensació de treure’s de sobre un pes immens relacionat amb el treballat. I en poques hores-dies, se solen produir transformacions espectaculars relacionades amb el treballat i moltes vegades també com a efectes col·laterals sanen moltes altres coses que tenien relació amb el treballat i que ni se’ns acudiria que estaven relacionats.

En casos concrets, durant la constel·lació, es poden aplicar també tècniques de PNL (Programació NeuroLinguística), AT (Anàlisi Transaccional), respiració, relaxació, o altres, per ajudar a resoldre o destravar alguns problemes enquistats que no s’acaben de resoldre amb el procés normal de la constel·lació.

Què es pot treballar

• Pors

• Relacions conflictives (parella, pares, fills, companys feina, etc) . També millorar aquestes relacions encara que funcionin ja prou bé.

• Bloquejos o problemes emocionals de qualsevol mena.

• Presa de decisions davant de dubtes.

• Dolors físics o emocionals.

• Algunes malalties d’origen psicosomàtic.

• També s’hi poden treballar altres coses.

El més normal és plantejar el tema al facilitador, i aquest proposa si és millor treballar en format individual o grupal.

Organització

Els tallers de Constel·lació Individual, es fan normalment en horari a convenir entre el facilitador i la persona a Constel·lar.

Els horaris de començar de matí són normalment entre 9 a 13.30 i de tarda entre 15.00 a 19.30, dies de cada dia, o festius fora de dies en què hi ha grup.
En funció de la temàtica i la dificultat del tema treballat, la constel·lació pot durar de mitja hora a 3 hores. Encara que el que és habitual és entre 1 i 2 hores. No es posa límit d’horari a les constel·lacions per no tallar mai un procés a mitges, encara que com de vegades sorgeixen processos paral·lels importants, aquests es poden deixar a “stand by” i en una altra constel·lació posterior es poden reprendre.

És important disposar d’unes 3 hores de temps després de l’hora de començament, per si s’allarga la constel·lació.

En dependre només de l’agenda pròpia i del facilitador, és més fàcil trobar un moment disponible comú, podent, per tant, treballar el tema amb més antelació.

Autor: Josep Vergés Data: 19/9/2015